Anar ben calçat, ¿moda o comoditat?

Anar ben calçat. Una de les preguntes que m’acostumen a fer a consulta és justament aquesta. En un post anterior ja vaig parlar d’escollir les sabatilles de running més adequades. Avui intentaré parlar-vos de les sabates de carrer i dels errors que cometem a l’hora de triar-les.

Primer de tot, ¿per què volem fer servir les sabates? És una pregunta important ja que no és el mateix usar-les per treballar que per anar a un sopar de gala. Les modes són molt presents en tots els aspectes de la nostra vida, sobretot en la nostra indumentària. D’altra banda, no és el mateix treballar tot el dia davant d’un ordinador còmodament assegut que ser repartidor o carter, i ja no parlarem de les feines on cal una sabata de seguretat. Evidentment, treballar assegut és menys exigent per als nostres peus i, per tant, no té tanta importància si són d’una o una altra manera. En canvi, si la nostra feina ens obliga a estar drets i caminar tot el dia la cosa canvia.

No us diré què i com heu d’anar. Aquí entren els gustos de cadascú i les modes, que van canviant cada any, però si que vull explicar com afecten els diferents elements de les sabates al nostre cos.

Tots hem sentit mil vegades que dur una mica de taló és bo. La veritat és que no he trobat mai cap explicació biomecànica que ho pugui justificar (tampoc no he trobat la contrària). Però pensem-hi un moment. Som com som per causa de l’evolució i la nostra va acabar el dia que vam ser capaços de modificar el nostre entorn i procurar-nos l’aliment (coves, foc, pells, conreu…). Els nostres peus estaven adaptats a les nostres necessitats (d’això va l’evolució) i el cas és que no vam començar a caminar damunt les puntes dels dits. Per tant, podem concloure que no ens calia. Ni aleshores ni ara.

És ben cert que el nostre estil de vida, amb cadires, sofàs, llits, etc., fa que tinguem tendència a patir un escurçament de la cadena muscular posterior (allò de “tinc els isquios curts”). Això fa que ens trobem més còmodes amb una alça als talons, que relaxa aquest escurçament. Però això que ens resulta més confortable fa que el nostre cos d’acomodi.

I a la comoditat em vull referir. ¿Per què ens és més còmode una sabata que una altra? Bàsicament, per dos factors: la forma i la duresa. De la forma ja en vaig parlar en el post de les sabatilles esportives. A un peu estret li anirà millor una forma estreta i si és ample una d’ampla. Quant a la duresa podem parlar dels materials que cobreixen el peu i els de la sola. Com més naturals siguin, resultaran més flexibles i més confortables a l’empenya (és preferible que siguin la pell perquè, a més, transpira millor). I arribem a la sola. La seva funció principal és la de protegir la planta del peu de punxades, abrasions… Però avui dia tenen moltes més funcions: estabilitzen (o no), estilitzen la cama i la figura, ens fan aparentment més alts, etc.

Abans de començar a criticar res vull dir que em sembla bé tot. La moda és passatgera i a tothom li agrada lluir, però hi ha un aspecte fonamental que cal tenir en compte. El peu té musculatura per alguna raó i, com passa amb tots els músculs de cos, s’ha de fer servir o acabarà per atrofiar-se. Un dels exemples més clars és el dels galindons. Evidentment hi ha d’haver una predisposició genètica, però són el resultat de l’atròfia de l’abductor del dit gros del peu per culpa de portar sabates estretes.

Avui dia em faig un fart de veure noies calçades amb plataformes més o menys altes. És clar que aquest gruix de sola no facilita gens la mobilitat del peu. Hi ha també sabates amb cunya (que sempre em diuen que son tan còmodes) i que cada cop incorporen més plataforma (i de les què m’asseguren que no porten tant de taló).

Tornem al començament. No es tracta de si dur taló és dolent o si la plataforma i les cunyes són millors o pitjors. Del que realment es tracta és de ser conscients. De la mateixa manera que sabem que el sedentarisme no és bo, portar aquest tipus de calçat tampoc. ¿Deixarem de treballar amb l’ordinador per aquest motiu? No. Buscarem un espai de temps per poder fer l’activitat que no fem durant les hores de feina. ¿Deixarem de seguir les modes? Molts de nosaltres no, però hem de tenir clar que l’objectiu dels dissenyadors no és pensar en la funcionalitat, sinó en què ens gastem els calés.

La solució és molt i molt senzilla. A casa tenim un entorn controlat i net. Podem caminar descalços tranquil·lament o amb mitjons (recordeu de fer servir aquells que tenen silicona a la base, ja que no es tracta de relliscar i patir un accident). Si fa molt que no ho feu podreu comprovar l’estat d’atròfia major o menor de la musculatura dels vostres peus. No hauria de ser dolorós: mireu els nens petits quan corren descalços per casa. Si d’entrada no es pot aguantar gaire més de 10 minuts, no cal allargar-se. El procés d’adaptació pot ser llarg (uns mesos) però no conec ningú que no hagi pogut (a no se que pateixi alguna lesió greu). És semblant al procés que segueixen els corredors quan es passen a les esportives minimalistes. Les porten en períodes curts al començament i van allargant. És, com veureu, bastant intuïtiu.

 

El calzado, ¿moda o comodidad?

Una de las preguntas que suelen hacerme en la consulta es cómo elegir bien el calzado. En primer lugar, tenemos que tener bien claro para qué los queremos. Es una pregunta importante ya que no es lo mismo comprar unos zapatos para trabajar que para ir a una cena de gala. Las modas están muy presentes en todos los aspectos de nuestra vida y, sobre todo, en nuestra indumentaria. Por otra parte, pasarse el día trabajando delante de un ordenador, cómodamente sentado, ni es lo mismo que ser repartidor o cartero. Y no hablemos ya de los trabajos en los que debe usarse un calzado de seguridad. Evidentemente, trabajar sentado es menos exigente para nuestros pies y qué zapato llevemos puede no ser demasiado relevante. Por el contrario, si tenemos que estar todo el día de pie y caminar la cosa cambia.

No os diré qué tenéis que comprar ni cómo tenéis que ir. Eso ya depende de los gustos de cada uno y de las modas, que van cambiando de año en año, pero sí quiero explicar cómo afectan los distintos elementos de los zapatos a nuestro cuerpo. Todos hemos escuchado muchas veces eso de que llevar un poco de tacón es bueno. La verdad es que nunca he encontrado una explicación biomecánica que lo justifique (si bien tampoco he encontrado la contraria). Pero pensemos en ello un instante.

Somos como somos por causa de la evolución y la nuestra acabó el día que fuimos capaces de modificar nuestro entorno y procurarnos alimento (cuevas, fuego, pieles, cultivo). Nuestros pies estaban adaptados a nuestras necesidades (de eso trata justamente la evolución) y no parece que empezáramos a caminar sobre las puntas de los pies. Así pues, podemos concluir que no nos hacía ninguna falta. Ni entonces ni ahora. Es cierto que nuestro estilo de vida, con sillas, sofás, camas, etc., hace que tengamos tendencia a sufrir un acortamiento de la cadena muscular posterior (lo de “tengo los isquios cortos”). Eso hace que nos resulte más cómodo llevar una alza en los talones, que relaja este acortamiento. Sin embargo, lo que nos es más confortable hace que nuestro cuerpo se acomode.

Y de la comodidad quiero hablar. ¿Por qué nos resulta más cómodo un zapato que otro? Por dos factores: la horma y la dureza. De la primera os hablé en un post sobre las zapatillas de running. A un pie estrecho le convendrá más una horma estrecha y a uno ancho lo mismo. En cuanto a la dureza podemos hablar de los materiales que cubren el pie y los de la suela. Cuanto más naturales sean resultarán más flexibles y más confortables al empeine (es preferible que sean de piel porque, además, transpira mejor). Y llegamos a la suela. Su función principal es la de proteger la planta del pie de cortes, abrasiones… Pero hoy en día cumplen muchas otras funciones: estabilizan o desestabilizan, estilizan la pierna y la figura, nos hacen parecer más altos…

Antes de empezar a criticar nada quiero decir que todo me parece bien. La moda es pasajera y a todo el mundo le gusta presumir, pero hay un aspecto a tener en cuenta. El pie tiene musculatura por alguna razón y, como ocurre con todos los músculos del cuerpo, tiene que utilizarse o acabará por atrofiarse. Uno de los ejemplos más claros es de los juanetes. Evidentemente tiene que existir una predisposición genética pero su causa es la atrofia del abductor del dedo gordo por culpa de usar zapatos estrechos.

Hoy día no hago más que ver chicas y adolescentes calzando plataformas más o menos altas. Está claro que esta suela tan ancha no facilita para nada la movilidad del pie. Hay también zapatos con cuña (que siempre me dicen que son tan cómodos) y que cada vez incorporan más plataforma (y que me aseguran que no tienen tanto talón).

Volvamos al principio. No se trata de si llevar tacones es malo o si la plataforma y las cuñas son mejores o peores. De lo que realmente se trata es de ser conscientes. Del mismo modo que sabemos que el sedentarismo no es bueno, usar este tipo de calzado tampoco. ¿Dejaremos de trabajar sentados delante de un ordenador? No. Buscaremos un hueco para poder realizar la actividad física que no hacemos durante las horas de trabajo. ¿Dejaremos de seguir las modas? Muchos de nosotros no, pero es preciso tener claro que el objetivo de los diseñadores no es pensar en la funcionalidad sino en qué nos gastamos el dinero.

 La solución es muy sencilla. En casa tenemos un entorno controlado y limpio. Podemos caminar descalzos tranquilamente o en calcetines (mejor si lleváis los que tienen silicona en la base para no resbalar). Si hace mucho tiempo que no lo hacéis podréis comprobar el mayor o menor estado de atrofia de la musculatura de vuestros pies. No tendría que ser doloroso. Mirad a los niños pequeños que corren descalzos en casa. Si de entrada no se puede aguantar más de diez minutos no hace falta estar más tiempo. El proceso de adaptación puede ser largo (unos meses) pero no conozco a nadie que no haya podido hacerlo (salvo en el caso de sufrir alguna lesión grave). Es parecido al proceso que siguen los corredores cuando se pasan a las zapatillas minimalistas. Los usan durante períodos cortos y poco a poco van ampliándolos. Como vosotros mismos comprobaréis, es bastante intuitivo.

 

Please follow and like us:
error20

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *